Pilar Cabot Vila

Els meus estius d'infant i d'adolescent els vivia a Folgueroles, i fou d'aquest poble veí estant que vaig descobrir Tavèrnoles. En una petita excursió (a les criatures no ens semblava tant petita) després de travessar el camp de la Damunt i entrar al bosc vàrem arribar a la vora de les escales que et porten al camí dels Foquers. L'impacte visual va ser extraordinari. La perspectiva del petit nucli amb l'església i el campanar em van colpir tan profundament que, al cap dels anys, quan en tenia més o menys vint-i-cinc, la il·lusió i la força del desig m'hi van fer un lloc.

Sempre penso que aquests són els meus paisatges (també ho eren de l'Armand), i els estimo i els respecto i crec que els tavernolencs, les persones que tenim la sort de gaudir-los, els hem de preservar per als que vénen i ens vindran al darrere.

Fer créixer un poble com el nostre demana una gran sensibilitat: Posem-la doncs, sobre la taula a l'hora d'enfocar el tema. Que no ens haguem de penedir d'haver fet les coses mal fetes. Tenim una obligació moral incontestable: Lliurar a les noves generacions de tavernolencs els paisatges, els camins, la fauna, la flora que nosaltres hem rebut. Tots en som dipositaris i responsables. Entre tots, amb avinença i inteli·ligència, ho podem aconseguir.